I CONSIDERACIONS CRÍTIQUES SOBRE LA CIÈNCIA APLICADA A L´ESCOLA
Nivell inferior del mestre.
Pag 7 …el progrés pràctic de l’escola demanaria una veritable coordinació d’orientacions d’estudi i de pensament, de tal manera que, per un cantó fos un reclam directe per als científics a treballar en l’àmbit escolar i, per l’altre, aixequés el nivell inferior de cultura en el qual avui es troben els mestres…
Pag 9 …anomenen científic aquella persona que en l’experiment hi ha sentit un mitjà que el porta a investigar les veritats profundes de la vida, aixecar la cortina dels seus secrets fascinants, i que en aquesta investigació ha sentit com naixia dintre seu un amor tan gran pels misteris de la naturalesa, que arriba a oblidar-se de si mateix. El científic no és el qui fa servir els instruments sinó el qui coneix la naturalesa.
Formar esperit científic
Pag 9 …en el cas dels mestres hem de formar més l’esperit del científic que no pas el mecanisme; és a dir, el nostre objectiu en la formació ha de ser l’esperit i no el mecanisme.
Pag 9 …hem de desvetllar en la consciència del mestre l’interès per la manifestació dels fenòmens naturals en general, fins al punt d’estimar la naturalesa i de conèixer la inquietud d’aquell que ha preparat un experiment que pugui proporcionar una revelació de la naturalesa.
“saber de llegir mecànicament” no és res
Pag 10 …el nostre error primitiu era natural: l’infant que ha acabat el sil·labari es pensa que sap de llegir: efectivament llegeix els cartells de les botigues, els títols dels diaris i qualsevol paraula… Si entrava en una biblioteca amb la il·lusió de saber llegir el sentit d’aquells llibres, cauria en un erro molt simple: … “saber de llegir mecànicament” no és res: i sortira de la biblioteca per anar a l’escola.
Calma que han d’experimentar
Pag 12 Cal que els mestres, formats suficientment en “l’esperit científic” trobin repòs pensant en la calma que han d’experimentar tan aviat com esdevinguin observadors dels homes.
Pag 13 …aprendrà del nen els mitjans i el camí per a la pròpia educació: es a dir, el nen li ensenyarà de perfeccionar-se com a educador.
Pag 13 Fora el mateix…un Mestres format… segons el nostre concepte en una de les escoles d’avui dia on els nenes no poden expressar-se espontàniament segons la seva personalitat, són com morts i despleguen les ales del saber adquirit d’una manera àrida, sense moure’s del seu lloc…com si fossin papallones clavades amb agulla… cal posar-los també a punt l’escola (ho diu per les cadires o bancs que utilitzaven en aquella època)…és necessari que l’escola permeti les lliures manifestacions naturals del nen per tal que hi neix la pedagogia científica: aquesta és la seva reforma essencial.
Pag 16… No es comprèn que la ciència hagi perfeccionat un instrument d’esclavitud a l’escola, sense tenir una mínima idea del moviment que es desenvolupa a fora, en l’obra d’alliberament social.
L’arbitrarietat de l’adult
Pag 18…els premis i els càstigs serveixen per oblidar els nenes a seguir les lleis del món. I no pas les de Déu. “Les lleis del món” dels nens són dictades gairebé sempre per l’arbitrarietat de l’adult que s’apropa una autoritat exagerada, il·limitada.
Massa sovint mana perquè és fort i vol que el nen obeeixi perquè es feble…l’home adult hauria de ser per al nen la guia amorosa… el premi és accessible a tots, tinguin molts talents o en tinguin un de sol…però cap on els portem?
Pag 23… tenim els infants a l’escola… però cap on els portem? Dissortadament els conduïm sense tenir cap objectiu determinat…Es tracta de fer entrar mecànicament en la seva intel·ligència el contingut d’uns programes que sovint han estat pensats en els ministeris i que son imposats per la llei. (a continuació posa que deuríem de tapar-nos lacara i amagar la nostra vergonya per fer tal cosa)
II HISTÒRIA DELS MÈTODES
Pag 25… és important de definir el mètode, la tècnica, i tot aplicant-los, esperar el contingut que ha de brollar de l’experiència. Més: una de les característiques de les ciències experimentals és la d’experimentar sense cap mena de prejudici sobre l’èxit eventual de l’experiment.
Pag 26 …Aquest estudi meu tracta del mètode en la pedagogia experimental; i és el resultat d’experiències meves dutes a terme en les guarderies o en els primeres classes de primària.
Infantilitzar l´educació infantil?
Pag 33… El prejudici que l’educador s’ha de posar al mateix nivell que l’educand produeix en el mestre dels deficients una mena d’apatia: sap que ha d’educar-los personalitats inferiors, i per això mateix no arriba a educa-los: igualment passa quan els mestres de pàrvuls es pensen que eduquen els infants si es posen al seu nivell jugant i dient bajanades (infantilitzar la educació infantil!)
Com han de ser els mestres?
Pag 33… Sobre la formació dels mestres de deficients té un concepte ben original (parla de Seguin): semblen consells donats a una persona que vulgui fer de seductor. Voldria que els mestres fossin bells, amb una veu fascinant, i que tinguessin una cura minuciosa de si mateixos…Els gest i les modulacions de la veu haurien de ser preparats amb la mateixa delicadesa amb què els preparen per a les escenes….
III MÈTODES D´ENSENYAMENT ADOPTAT EN LES “CASES DE NENS”
Pag 49… la pedagogia innovadora fonamentada sobre estudis precisos i objectius, ha de “transformar l’escola” i actuar directament sobre els escolars, donant-los una nova vida.
Pag 50 .. considero essencial l’afirmació (de Wundt) “tots els mètodes de psicologia experimental es poden reduir a un de sol: l’observació regulada amb precisió”.
Pag 55… Cal que al costat d’un observador hi hagi la cosa que s’ha d’observar, i, si bé és cert que és necessari una formació en l’observador perquè sàpiga “veure” i “recollir” la veritat, també cal preparar les condicions que fan possible la manifestació dels caràcters naturals en els nens.
Com es la classe i de quins materials
Pag 56 … Vaig fer construir unes tauletes sòlides, però lleugeríssimes, de manera que dos nenes petits de quatre anys les poguessin transportar fàcilment.
Pag 56 … un lavabo molt baix, de manera que pugui arribar-hi un nen de tres o quatre anys… Els armaris són baixos, lleugeres i molt simples. Alguns es tanquen amb una simple cortina, d’altres , en canvi amb portes… el pany és a l’abast dels nenes, de manera que ells mateixos poden obrir i tancar i guardar-hi objectes en els departaments.
Pag 57…els nenes, com que no estaran pas quiets tombaran les cadires i les taules i hi haurà un gran soroll i desordre; però això és un prejudici… Tot això es fonamenta en el concepte que el nen ha de créixer en la immobilitat…Les taules, les cadires, les butaques lleugeres i transportables permetran al nen d’escollir la posició que li sigui més plaent: el nen podrà posar-se còmode i no pas seure al seu lloc… Si un moviment desafortunat del nen fa caure una cadira produint un soroll estrepitós, ell mateix tindrà una prova evident de la seva incapacitat… D’aquesta manera el nen tindrà motiu de corregir-se.
Pag 58… L’habilitat dels moviments dels nenes havia arreglat el defecte del moble….La simplicitat o la imperfecció dels objectes externs serveixen, doncs, per desenvolupar l’activitat i la destresa dels alumnes.
Com és la disciplina a l´aula d´infantil
Pag 59… Com obtenir la disciplina en una classe on els infants són lliures de moure’s?…la disciplina també ha de ser activa, On està escrit que només és disciplina aquell individu que s’ha tornat silenciós com un mut i immòbil com un paralític, d’una manera artificial? Aquell individu no és disciplinat, és un individu anul·lat…. Aquest concepte de disciplina activa no és fàcil ni d’entendre ni de posar en pràctica; però… conté un gran principi “educatiu” que no té res a veure amb la coacció absoluta i indiscutida de la immobilitat….Hem de prohibir, doncs, al nen tot allò que pot ofendre o perjudicar els altres, o tot allò que sigui un acte indecorós o de menyspreu. Però tota la resta -de manifestacions que tingui una finalitat útil, sigui la que sigui- no solament li ha de ser permesa, sinó que ha de ser degudament observada pel mestre: aquest és el punt essencial…el mestre ha de ser més passiu que no pas actiu, i la seva paciència serà una ansiosa curiositat científica i un respecte absolut envers el fenomen que vol observar…
La mestra sols ha de mirar
Pag 60… una mestra intel·ligent que hagi comprès el principi, té dificultats per posar-lo en pràctica. No pot entendre la seva tasca aparentment passiva…. La mestra s’ha aprés massa bé el paper de ser l’única activitat lliure de l’escola, l’objectiu de la qual es ofegar l’activitat dels alumnes.. I quan s’adona que no ha de fer altra cosa que mirar, es pregunta si no ha de dimitir, perquè ja no se sent mestra.
Pag 62…com actuaven en els primers moments les meves mestres ajudants; gairebé involuntàriament exigien la immobilitat dels nens sense observar ni distingir els seus moviments….una nena que reunia les companyes i després no parava de parlar i de gesticular. La mestra hi acudia a l’instant i li agafava els braços tot exhortant-la a estar quieta; però jo vaig observar la nena i vaig veure que feia de mestra i de mare de les altres…
Deixar que siguin els nens els que facen les coses
Pag 63…els nenes s’havien agrupat sorollosament al voltant d’una palangana d’aigua on es movien uns flotadors…un nen d’uns dos anys s’havia quedat enrere… primer s’acosta al grup… apartà alguns nens, quan s’adonà que no aconseguiria d’obrir-se pas, s’atura i mirà al seu entorn….Va ullar una cadireta…Es dirigí cap a la cadireta…però en aquell moment la mestra el prengué en braços… i li va fer veure la palangana des de sobre del grup…el nen, veient els flotadors, no va sentir aquella joia que hauria sentit vencent l’obstacle amb les pròpies forces, i la visió d’aquells objectes no oi va fer cap profit mentre que el seu esforç intel·ligent li hauria desenvolupat les forces interiors. La mestra impedí al nen d’autoeducar-se…Anava a sentir-se victoriós i es troba impotent entre dos braços que el socorrien. En la seua mirada desaparegué aquella expressió de joia… Quan es cansaren de les meves observacions, les mestres començaren de deixar fer als nens tot el que volien…Aleshores vaig haver-hi d’intervenir pacientment per fer entendre que tots els actes no s’han de fer, han de ser impedits amb rigor absolut i que de mica en mica s’han d’anar sufocant…
Pag 64…la primera noció que els infants han d’adquirir és la del bé i la del mal…. el nen no confongui el bé amb la immobilitat i el mal en l’activitat…el nostre objectiu és disciplinar per a l’activitat, per al treball, per al bé, no pas per a la immobilitat, per a la passivitat…
Pag 64… A mesura que passen el dies, el moviment dels nens esdevé més coordinat i perfecte….aprenen de reflexionar sobre els seus actes…
Nosaltres encara no hem assimilat bé el concepte d’independència
Pag 65… Un mètode educatiu fonamentat en la llibertat ha d’ajudar l’infant a conquerir la llibertat: és a dir, possiblement ha d’ajudar a reduir els lligams que li limiten l’activitat… la primera intervenció educativa ha de voler conduir l’infant pels camins de la independència…No es pot ser lliure sense ser independent…Nosaltres encara no hem assimilat bé el concepte d’independència, perquè la forma social en la que vivim és encara servil…
Abandonar premis i castics
Pag 69… Aleshores vaig intentar de persuadir les mestres que abandonassin els premis i els càstigs…Però res no era tan costós per a la mestra com renunciar a vells hàbits i a prejudicis antics… n’hi havia una que. Quan jo no hi era, se les enginyava per corregir les meves ides, vaig sorprendre un nen dels més intel·ligents amb una gran creu de plata amb un llaç blanc,posada sobre el pit; i un altre nen assegut en una cadireta al mig de l’aula…
Pag 70…Pel que fa als càstigs…Aleshores posàvem una tauleta en un racó de l’aula i aïllàvem el nen fent-lo seure davant de tots els companys i li donàvem totes les coses que volia. Aquest aïllament sempre ha donat bons resultats: el nen, des de la seva posició veia el conjunt dels companys i la seva manera d´actuar constituïa una llisó objectiva més eficaç que no les paraules de la mestra…descobria els avantatges d’estar en companyia i desitjava fer com els altres…
IV LA NATURALESA EN L´EDUCACIÓ
V EDUCACIÓ DELS MOVIMENTS
Pag 98… la importància del treball no preocupa els nens: estan satisfets quan han fet tot el que han pogut i no es veuen exclosos de les possibilitats que ofereix l’ambient per excitar-se. L’obra més admirada és la que manifesta les màximes possibilitats de cada un…
Diferència entre les pràctiques velles i les seues
Pag 108.. un detall que no és gaire entès és la diferencia que hi ha entre un ensenyament de l’actuació, deixant en llibertat les realitzacions pràctiques d’aquesta actuació, i l’ensenyament que es fa segons els criteris educatius d’altres mètodes: conduir els infants en totes les accions fent prevaler l’habilitat i la voluntat de l’adult. Els partidaris dels conceptes antics suposen que nosaltres, defensant la llibertat de l’infant volem que l’infant es quedi sense habilitat ni voluntat, perquè li estalviem aquella imposició particular de la voluntat de l’adult. En canvi, nosaltres no som tan simplistes, la nostra educació no és negativa, no elimina res; sinó que canvia de lloc, intensifica i afina…S’ha d’ensenyar tot, s’ha de relacionar tot amb la vida; però no s’han de suprimir, dirigint-les nosaltres d’una en una les accions que els nenes han après d’acomplir i de posar en la pràctica de la vida. És ell qui decideix: aquella aplicació és el treball de la seva consciència, l’exercici de la seva responsabilitat. Així s’allibera del perill més greu que té: el de traslladar a l’adult la responsabilitat de les seves accions condemnats la pròpia consciència a un somni inactiu…Deixem lliureu a l’infant en l’aplicació de les seves possibilitats; es manifestarà sensible a les adquisicions superiors que va fent… Sigui comensal o cambrer, artista o estudiós, la satisfacció íntima del nen es troba en el gust de fer bé les coses conscientment, d’acord amb principis nobles..
Ningú es pot concentrar per imitació
Pag 111.. De mica en mica- seguint les indicacions del mètode- la mestra presenta el material, segons l’edat del nen i segons la progressió sistemàtica dels objectes… només és un primer acte, que serveix per conèixer i res més. És més tard que comencem els actes importants…l’infant anirà escollint espontàniament algun dels objectes que ha conegut i que li han estat presentats…És el fenomen de la concentració i de la repetició de l’exercici, del qual depèn el creixement interior. Ningú no espot concentrar per imitació…
Pag 113… En aquella situació en la qual els estímuls sensorials són deixats a la lliure elecció del nen, la mestra ha de mirar de desaparèixer ( després d’haver mostrat els objectes i haver ensenyat com s’utilitzen, en el primer moment). L’activitat del nen ve impulsada per seu interior i no pas per la mestra.
VI EL MATERIAL DE DESENVOLUPAMENT
Material sensorial
Pag 117… El material sensorial està constituït per un sistema d’objectes agrupats segons una determinada qualitat física dels cossos, com color, forma, dimensió, so, rugositat, pes, temperatura, etc… Cada grup representa la mateixa qualitat, però en graus diversos; es tracta, per tant, d’una gradació on la diferència entre objecte i objecte varia d’una manera regular i , si és possible, la diferència és establerta matemàticament… només és apte per a l’adequació aquell material que efectivament interessa el nen petit i l’entreté amb un exercici espontani i escollit diverses vegades…Cada grup d’objectes – material dels sons, material dels colors, etc.- que presenta una gradació, té en els seus extrems el màxim i el mínim de la sèrie…
Pag 118… Aquest procediment proporciona una gran claredat en la diferenciació de les coses: i és evident que la claredat posa les bases de l’interès en el fet de distingir…
Pag 119…I. El control de l’error.- S’ha de procurar que els materials oferts a l’infantil permetin de controlar l’error com per exemple encaixos sòlids…Tot, en l’ambient, i no pas únicament els objectes per a l’educació sensorial i per a la cultura, està preparat de manera que facilita el control dels errors… II. L’estètica.- …En tot el qe envolta el nen s’ha descuidar el color, la brillantor, l’harmonia de les formes…tot l’ambient… III. L’activitat… l’ambient ha de estar arranjat de manera que es presti a l’activitat infantil, ha de ser bonic, però això sol només mantindria l’interès durant un sol dia… el fet que cada objecte pugui ser remogut, usat i tornat a portar al seu lloc fa que l’atracció de l’ambient sigui inexhaurible…IV El límits…quantitat limitada.
VII ELS EXERCICIS
Pag 123…La resposta que ella espera del nen és que sorgeixi en un una activitat que l’impulsi a utilitzar el material que li ha estat presentat…No sempre calen paraules; molt sovint n’hi ha prou si mostra com es fa servir l’objecte. Però si es necessari parlar i iniciar el nen a l’ús del material de creixement i cultura, la característica de la lliçó ha de ser la concisió…Una lliçó serà més perfecta com més paraules estalviï..Una segona característica es la simplicitat, ha de ser despullada de tot allò que no és absoluta veritat. La mestra no s’ha de perdre en paraules vanes…
Desapareix la personalitat de la mestra en benefici del nen. Com s´ensenyen els colors.
Pag 124… La tercera qualitat de la lliçó es l’objectivitat…la personalitat de la mestra ha de desaparèixer en benefici de l’evidencia de l’objecte…La lliçó breu i simple no és altra cosa que l’explicació de l’objecte i de l’ús que en pot fer l’infant.. La mestra observarà si el nen s’interessa per l’objecte…tindrà cura de no forçar el nen que no demostri interès..la mestra ha de tenir en compte dues coses: primer de no insistit repetint la lliçó; segon , no ha de convèncer el nen que s’ha equivocat o no ho ha entès…això podria paralitzar durant molt de temps l’impuls a actuar…La mestra vol ensenyar al nen els dos colors vermell i blau. Mira de cridar l’atenció del nen sobre l’objecte i li diu: – Mira, estigues atent.- Per ensenyar-li el nom dels colors- Aquest és vermell… I mostrant-li després l’altre color, diu: -Aquest és el blau.- Per verificar si el nen ho ha entès, li diu: Dóna’m el vermell, dóna’m el blau.- Suposem que el nen s’equivoqui; la mestra no ho repeteix, ni hi insisteix: somriu, acarona el nen i retira els colors. ..els ensenyants solen dir: això ho fa tothom.- aquí hi ha una mica la història de l’ou de Colom; però el fet és que no ho sap fer ningú. Mesurar les accions pròpies és pràcticament molt difícil per les mestres tradicionals, formades amb els mètodes antics: castiguen el nen amb un diluvi de paraules inútils i de mentides…exemple.. una mestra tradicional s’hauria dirigit a la col·lectivitat..concedint importància excessiva a aquella cosa tan simple…obligaria a tots els nens a seguir-la…hauria començat…així:- Nens, a veure si endevineu què tinc a la mà.- Ella sap perfectament que els nenes no ho poden endevinar; per tant, crida l’atenció amb la mentida…Després probablement diria:- nens, mireu el cel. L’heu vist mai? L’heu contemplat mai durant la nit, quan brillen les estrelles? No?…ara mireu el meu davantal; de quin color és?..és del mateix color que el cel? Ara mireu aquest color que tinc aquí…és el mateix color del cel i del meu davantal: és blau. Mireu al vostre entorn si hi ha alguna cosa de color blau. I les cireres, sabeu de quin color són? I el carbó encès?… enmig de tanta confusió es difícil que el nen pugui fer la síntesi de reconèixer els dos colors blau i vermell, que justament és l’objectiu de la lliçó…
Lliçó d’aritmètica
Pag 125… lliçó d’aritmètica…s’ensenyava als nens que dos més tres fan cinc. S’utilitzava un tauler amb forats on es podien posar boles…al capdamunt es posaven dues boles, més avall tres i finalment cinc boles. Al costat de les dues boles de sobre hi havia de posar-hi un ninet ballarí de paper… al costat de les altres tres boles un altre ninet. No recordo exactament com s’ho feia la mestra per demostrar la suma, però parlava llargament d’aquest ballarins, els canviava de lloc, etc. Si jo recordo més dels ninets que del procediment de la suma, que degueren fer els nens? Si aquesta manera arribaren a aprendre que dos més tres fan cinc és que devien de fer un esforç mental enorme, i la mestra devia haver de parlar amb els ninets durant moltes hores…
Lliçó simple és molt difícil
Pag126… Costa molt que una mestra formada amb els mètodes normals faci una lliçó simple…vaig demanar a una de les meves mestres que ensenyés la diferència entre quadrat i un triangle, utilitzant els encaixos …havia de fer encaixar un quadrat i un triangle de fusta en uns espais buits… que el nen resseguís amb el dit els costats dels trossos d’encaixar i de les motllures, i dir:- Això és un quadrat.- Això és un triangle.- La mestra, comença a dir:- Aquesta és una línia, un altra, una altra, un altra: són quatre; compta-les ara amb els teus dits quantes són. I les puntes? Compta les puntes, toca-les amb el dit; també son quatre… d’aquesta manera no ensenyava una forma…donava idea de costats d’angles, números; cosa molt diferent del que havia d’ensenyar…es defensa dient:- És el mateix.- No és la mateixa cosa: és anàlisi geomètrica i matemàtica de la cosa. Es podria tenir la idea de la forma quadrada sense saber comptar fins a quatre…sense poder saber el nombre de costats i d’angles. Els costats i els angles, a més, són abstraccions que en si no existeixen…les explicacions de la mestra posaven confusió en l’intel·lecte del nen…ultrapassaven un abisme: el que hi ha entre el concret i l’abstracte, entre la forma d’una cosa i la matemàtica. (Exemple de l’arquitecte que ensenya la cúpula de dues formes).
VIII DISTINCIONS VISUALS I AUDITIVES
IX NOCIONS GENERALS SOBRE L´EDUCACIÓ DELS SENTITS
El seu mètode sensorial no és perfecte.
Pag 161… El mètode per a l’educació sensorial d’infants normals, compresos entre tres i sis anys, que acabo d’exposar no és pas la perfecció; però penso que obre un camí nou a la investigació psicològica, que podria tenir uns resultats molt satisfactoris….nosaltres tenim dos objectius…un biològic i un altre social; el biològic consisteix a ajudar el creixement natural de l’individu, i el social a formar l’individu per a la seva adaptació a l’ambient…
Pag 162… Ara bé, el període que va dels tres anys als sis inclou una època de creixement físic ràpid i de formació de les activitats psíquiques sensorials…el nen desenvolupa els sentits, per tant està molt atent a l’observació de l´ambient..són els estímuls i no pas les raons de les coses allò que atreu la seva atenció…es toca indirectament l´altra part de l’ educació que fa referència a l´adaptació de l´individu a l´ambient…
Perfeccionament de les sensacions.
Pag 163…podríem dir que preparant l´observació hem preparat també els camins que porten als descobriments…Sempre hem partit de les idees per baixar després als camins d´actuació. Així, per exemple, l´educació sempre ha consistit en l´ensenyament intel·lectual i després els exercicis…nosaltres, quan ensenyem, parlem de l´objecte que ens interessa, i quan l´escolar ha entès, li fem fer un treball relacionat amb el mateix objecte…l’escolar que ha entès la idea troba dificultats enormes a l´hora d’executar el treball que li demanem, perquè a l´educació li manca un factor de primera importància: el perfeccionament de les sensacions…exemple…una cuinera que compri peix fresc..entén la idea. Però si la cuinera no té la vista i l´olfacte exercitat per a reconèixer els signes de frescor en el peix, no sabrà executar l´ordre que ha rebut…l´acte de cuinar…la cuinera sigui una dona de lletra i conegui…les dosis i el temps descrits en un llibre de cuina…quan haurà de determinar amb l´olor el moment just de ser cuit, o be haurà de decidir el moment de posar-hi un condiment …la seua intervenció serà defectuosa si no té els sentits educats…
Pag 164…aprendre un ofici…si és artístic o delicat, significa emprendre un desenvolupament dels sentits i dels moviments de la mà…Si es comença aquesta educació en una edat en la qual, per naturalesa, és clos el període formatiu, serà difícil i imperfecta…
Pag 166… També l´educació estètica i moral estan íntimament lligades amb la sensorial…La bellesa es troba en l´harmonia, i no en els contrastos, i l´harmonia és afinitat…cal finesa sensorial per a percebre-la…
X LA MESTRA
Pag 169… La mestra…cal que tingui clara aquesta idea: no es tracta de transmetre a l´infant coneixements sobre la qualitat de les coses.. mitjançant els objectes…tampoc no és que l´infant sàpiga utilitzar el material que se li presenta sense equivocar-se…el material no es un nou mitjà que es posa en les mans de la mestra tradicional que és molt activa, per ajudar-la en la seva tasca d´ensenyar… es tracta d´un canvi radical del subjecte de l´activitat: abans era la mestra i ara…és sobretot l´infantil…La diferència…hi ha entre aquest mètode i les a nomenades “lliçons objectives” dels mètodes tradicionals és que els “objectes” no són un ajut per a la mestra que ha d’explicar, o sigui, no són “mitjans didàctics” sinó que són un ajut per a l’ infant que els tria, se’ls fa seus, els fa servir segons les pròpies tendències i necessitats….són mitjans de creixement.
Lo important son els objectes no l´ensenyament de la mestra
Pag 170…Els objectes i no pas l´ensenyament de la mestra són el més important….és ell, l´infant, l´entitat activa i no pas la mestra…les funcions de la mestra són moltes, i no pas fàcils… No calen les seves paraules… li cal saber observar, servir, acudir o retirar-se, parlar o callar segons els casos… agilitat moral que fins ara cap altre mètode no li havia demanat…la calma, la paciència, la caritat i la humilitat. Las seva gran formació són virtuts i no les paraules..és una tasca simple, modesta.. no farà altra cosa que facilitar i esclarir al nen el treball activíssim i constant que l´espera…
Pag 171…l´estudi que ha de fer la mestra és doble: perquè ha de conèixer bé el treball que ha de fer ella i la missió reservada al material…ha de conèixer molt bé el material …i aprendre amb exactitud la tècnica, determinada també per l´experiència, en la presentació del material i en el tracte amb el nen per poder-lo guiar eficaçment…
El material deu estar al seu lloc sempre
Pag 172…cada objecte ha de tenir un lloc determinat on es conserva i on roman, quan no és utilitzat…l´ha de tornar a posar al seu lloc en les mateixes condicions en què l´ha pres…
XI LA TÉCNICA DE LES LLIÇONS
Pag 175…Aïllar l´objecte…una taula ben desembarassada i posar-hi únicament el material que vol presentar…Fer-ho amb exactitud…la mestra presenta al nen el material.. Desvetllar l´atenció….Impedir l´error… si la mestra veu que s´utilitza el material de manera inútil….ha d’impedir de fer-ho: però ben dolçament….si el nen demostra una voluntat de desordre, la mestra ho impedirà secament… es tracta… d’una afirmació autoritzada de la mestra sobre el nen.
Tipus d’error
Pag 176… dues classes d’errors…l´error que és controlat pel mateix material…no l’ arriba a fer per la seva immaduresa… l´altre error prové d’una mala voluntat, de descuit en els ensenyament…estirar tot l´encaix sòlid com si fos un carretó…. Respectar l´activitat útil… utilitza el material d’una manera que ell mateix ha ideat, però amb modificacions que demostren un treball de la intel·ligència…la mestra deixarà que el nen repeteixi el mateix exercici…Acabar bé… ha d’intervenir per tal que el nen torni al seu lloc el material…
Pag 178…1r temps: associació de la percepció sensorial amb el nom…és necessari, doncs, que no es pronunciï cap més paraula que no sigui el nom…
Pag 179…2n temps: reconeixement de l´objecte que correspon al nom… indagar si el nom ha quedat associat a l´objecte en la consciència del nen…haurà de deixar passat el temps que sigui necessari…..Però quan el nen s´ha equivocat, vol dir que no estava disposat a fer l´associació psíquica…caldrà escollir un altre moment…Si després amb la correcció nosaltres diguéssim per exemple: t´has equivocat, és així, restarien en la ment del nen i retardarien l´aprenentatge… el silenci que ve després de l’error deixa intacte el camp de la consciència infantil…
Pag 180…3r recordar el nom que correspon a l´objecte… com és això?
Pag 182…la tasca de la nova mestra és la de ser guia…la mestra no empeny ni arrossega…necessita molt exercici…
Pag 183…tot i que és molt important donar una base d’educació sensorial a les idees, convé, però, associar el llenguatge a les percepcions, al moment just…La mestra ha d’evitar allò que és superflu, sense oblidar allò que és necessari…Els dos errors principals de la mestra són l´existència del
superflu i la manca del necessari; la línia de demarcació entre tots dos assenyala el nivell de la seva perfecció…L´objectiu és establir l´activitat espontània del nen d´una manera ordenada. Igual com cap mestra no pot donar a l´alumnes l´agilitat que s´adquireix amb l´exercici gimnàstic, sinó que cal que l´alumne es perfeccioni ell mateix acosta del seu propi treball, així mateix passa amb l´educació dels sentits i amb l´educació en general.
Els mestres tenen compassió i ajuden als nens
Pag 184…I el mateix es podria dir de tot tipus d’educació: l´home val no pels mestres que ha tingut, sinó per a allò que ha fet…Una de les dificultats que tenen les mestres ´s el fet d’haver de reprimir la seva intervenció que el nen petit resta torbat davant l´error i va fent proves per corregir-se. Aleshores les mestres d’abans s´omplen de compassió i intervenen amb una força gairebé irresistible per ajudar el nen. Quan se’ls impedeix aquesta intervenció, la seva boca. S´omple de paraules de commiseració del petit alumnes, però ben aviat la cara d´aquest demostra la joia d´haver superat l’obstacle…
Pag 185… En efecte, quan el nen s´educa tot sol, i del control i de la correcció de l´error se’n cuida el mateix material, la mestra no ha de fer res més que observar…Amb els meus mètodes, la mestra ensenya poc, observa molt i, sobretot, té la funció de dirigir les activitats psíquiques dels nens i el seu creixement fisiològic . Per això jo he canviat el nom de mestra pel de directora…la guia, que és feina de la mestra, i l´exercici individual, que és feina del nen…
XII OBSERVACIONS SOBRE ELS PREJUDICIS
Pag 187…els prejudicis sobre la facilitat i la dificultat dels coneixements són un dels entrebancs dels quals hem alliberat la mestra. La facilitat i la dificultat de les coses no es poden jutjar amb el prejudici, sinó amb l’experiència directa després d´haver analitzar cada una de les dificultats…
Treball ansiós de generalitzar
Pag 191…Un altra preocupació que té la mestra tradicional és la d’haver d’ampliar els coneixements del nen amb contínues aplicacions a l´ambient i amb les generalitzacions. Això de fer-li veure tot – reflexionar sobre tot- és un treball ansiós i, malauradament, un desgast de les energies infantils, una estrebada cruel de totes les coses que tindrien un interès per al nen. És la part espiritual d’aquella intervenció fatal de l´adult que vol substituir i actuar per ell…Això és el que hem d’esperar dels nen normals: la investigació espontània de l’ambient extern o, com dic jo, l’exploració voluntària de l’ambient…
Progrés espontani del nen
Pag 192…El màxim triomf del nostre mètode educatiu serà sempre aquest: obtenir el progrés espontani del nen… Un nen…pintava un arbre: per omplir el tronc, va agafar un guix vermell i la mestra volia intervenir…jo la vaig aturar i vaig deixar que el nen pintés de color vermell…el nen encara no sabia observar exactament l’ambient…
La cultura queda limitada a la tasca que fa el mestre sobre el nen Pag 193… Podríem comparar el nen amb un rellotge o amb qualsevol mecanisme complicat: el mètode tradicional seria com aquell acte que es fes pitjant amb l´ungla les dents de les rodes parades per fer-les girar, i el funcionament respondria exactament a la força motora aplicada per l’ungla (la cultura, que queda limitada a la tasca que fa el mestre sobre el nen); el mètode nou seria com la corda que posa en moviment espontani tot el mecanisme, moviment que està en relació directa amb la màquina, i no pas amb la tasca d’aquell que li ha donat corda (el creixement psíquic espontani del nen continua indefinidament i està en relació directa amb la potencialitat psíquica del nen mateix, i no pas amb la tasca del mestre)…
Ajudar al creixement no donar una cultura
Pag 194… El nostre objectiu en l´educació de la primera infància ha de ser ajudar el creixement, no donar una cultura.
Pag 195… Aquesta pedra de comparació, que permet manifestacions tan admirables en els nens i per les quals es troben en un nivell diferent del nostre i que sovint és inaccessible per a nosaltres, ha de ser considerada com un fet desconegut fins ara. Sembla que en certes edats hi hagi possibilitats d’adquisicions psíquiques que no són possibles en altres edats… és la capacitat que tenen els nens petits de recordar i de reproduir el sons de la llengua i d’aprendre’n les paraules… L´edat en que queda fixat el llenguatge….és el període en què la naturalesa ha posat una sensibilitat extraordinària per a fixar els accents i les paraules…. El nen de tres anys és capaç de repetir quaranta vegades seguides un exercici (per exemple, els encaixos sòlids)…que el nen de sis anys no pot repetir més de cinc o sis vegades seguides. Però el nen de sis anys pot fer coses superiors a les que pot fer el de tres anys…
XIII ELEVACIÓ
XIV EL LLENGUATGE GRÀFIC
Primer obstacle fort de l´escola
Pag 211… Aquí es tracta clarament d’ensenyar..ja no es refereix a la naturalesa de l´home…cal afrontar en l´educació el problema de la cultura, i per tant, aquells esforços que cal fer fins i tot sacrificant els impulsos naturals… el primer obstacle fort de l´escola és el llegir i l´escriure: és el primer turment de l´home, el qual ha sotmetre la pròpia naturalesa a la necessitat de la civilització… Aquells que des d’aquest punt de vista s´han preocupat del nen en ell mateix, han arribat a la conclusió que cal retardar al màxim un aprenentatge tan penós…l´edat de vuit anys amb prou feines si és l´adequada per a una conquesta tan difícil. En general es comença l´ensenyament de l´alfabet i de l´escriptura a l´edat de sis anys…es considera…un pecat que els nens, a la primera infància, s´encaparrin amb l’ alfabet i amb les paraules escrites… el llenguatge permet d´expressar el pensament… permet de recollir dels llibres, les idees d’ un gran nombre de persones llunyanes i invisibles o fins i tot que han viscut en èpoques passades. Mentre el nen sigui incapaç d´utilitzar aquest llenguatge per manca de maduresa,pot estalviar-se la dura fatiga d’aprendre’l …
Critica del mètode Seguin per a l´escriptura.
Pag 212…No es tracta de saber de quina manera el nen aprendrà d’escriure: dibuixa, doncs escriurà. ..no cal dir que cal fer traçar les lletres segons les lleis del contrast i de l´analogia. Com és ara O al costat de I; B amb P; T amb L, etc… Segons Séguin…no cal ensenyar d’escriure: el que dibuixa, escriurà…segons Séguin l´escriptura són les lletres majúscules…per dibuixar, la primera noció…és la del pla que ha de rebre el dibuix; la segona és el traçat o delineació… Aquestes dues nocions són correlatives…només són línies si segueixen una direcció metòdica i raonada: una ratlla sense direcció no és una línia…no li poden donar cap nom…cal insistit en aquestes nocions de pla i de línia, que el nen normal adquireix per intuïció…Amb el dibuix metòdic entraran en contacte amb totes les parts del pla i produiran, primerament amb la imitació, línies simples al principi i complicades després….Hom els ensenyarà de manera successiva: 1r a traçar les diverses classes de línies; 2n a traçar-les en direccions variades i en posicions diverses en relació al pla; 3r a reunir aquestes línies per formar figures graduades des del simple al complex….cal primerament ensenyar a distingir les línies rectes de les corbes, les verticals de les horitzontals i de les obliqües de variacions infinites….punts d’ unió de dues línies per a formar una figura…
(Maria Montessori fa tota una descripció de com es deu ensenyar les línies segons Séguin).
Dos errors en l’escriptura de Seguin
Pag 216…Séguin s´adonà que la figura més simple és, en canvi el triangle… les tres línies, sempre formen un triangle… quatre línies es poden trobar en cent direccions diverses sense conservar un paral·lelisme exacte, i per tant, poden presentar un quadrat imperfecte….Pel que fa a la lectura, Itard procedia així:…fabricà lletres de l´alfabet en majúscules i procedí d´una manera semblant al que havia fet amb les figures geomètriques, és a dir, les va dibuixar sobre la pared i va posar-hi uns claus.. que pogués penjar i sobreposar…Séguin en comptes de la paret, utilitzà el pla horitzontal dibuixant les lletres al fons d´una caixa i fent sobreposar les lletres sòlides als dibuixos…Al cap de vint anys, Séguin encara no havia canviar el procediment…Criticar el mètode d’Itard i de Séguin…sembla una cosa supèrflua…té dos erros fonamentals… l´escriptura en majúscules: i la preparació de l´escriptura amb un estudi de geometria racional…
Pag 217…L´observació ha de ser objectiva…sense prejudicis…Séguin t´el prejudici que el dibuix geomètric ha de preparar l´escriptura, això li impedeix de descobrir el procediment realment natural que es necessita …té el prejudici que les desviacions de les línies, o sigui, la inexactitud amb la qual el nen les condueix, són degudes “a la intel·ligència i a l’ull, no a la mà”
Valorar lo complicat. Perquè començar en pals?
Pag 218…El mètode d’escriptura de Séguin ens demostra la tortuositat dels camins que seguim en l’ensenyament, i això per un instint que tenim de complicar les coses, semblant a aquell que ens fa valorar només les coses complicades. Per a ensenyar a escriure Séguin ensenya la geometria; i el nen ha de fer un gran esforç per entendre les abstraccions geomètriques, només per arribar a dibuixar una D majúscula, cosa que és molt més simple… el nen haurà de fer esforç d’oblidar la lletra majúscula, per poder aprendre l’escriptura normal?…hauria estat molt més simple començar per l’escriptura normal?…per aprendre a escriure…calia fer pals… Després ens meravellàvem que fos tan difícil de corregir la duresa de l’angulositat… On està escrit que el primer signe que s’ha de fer sigui una recta?…És necessari començar a escriure pels pals?….El pensament… ens fa respondre que no…el pal és l’exercici més difícil; únicament el qui fa cal·ligràfica pot escriure regularment una pàgina de pals, mentre que una persona que escrigui mediocrement bé sabria escriure una pàgina presentable…la línia recta és única i és la distància més curta entre dos punts…qualsevol desviació…és una línia no recta…les infinites desviacions són més fàcils que aquella línia única…en els quaderns dels nens deficients…havia notat que les pàgines de bastonets acabaven sempre amb ratlles de C….els pals restes es transformen en corbes que assemblen cada vegada més a C. Aquest fenomen no es troba en els quaderns de nens normals…però si observem els dibuixos espontanis no veurem mai rectes sinó línies corbes traçades d’una manera molt variada.
Pag 221…Mètode de l’escriptura espontània..en nens deficients vaig poder observar…una nena d’onze anys, que a la mà hi tenia la força normal i la movia bé, no aconseguia aprendre a cosir, i ni tans sols de fer el primer punt.. a sota i a sobre de la tela, prenent i deixant alguns fils ( li fa els exercicis de Fröebel que es tractava de passar tires de parer transversal entre tires de paper vertical)..quan la nena agafa habilitat en els treballs de Fröebel…vaig comprovar… que sabia cosir…cal trobar la manera d’ensenyar abans d’executar…no havia de fer res més que fer-los tocar amb el dit les figures de les lletres de l’alfabet…vaig fer construir un alfabet amb lletres en cursiva de 8 cm. I les majúscules proporcionals; les lletres eren de fusta de mig centímetre d’espessor i totes pintades (les consonants de color blau i les vocals de color vermell)…
Pag 222… A cada lletra de l’alfabet li corresponia un quadre pintat a mà, en aquarel·la, on hi havia reproduïda la lletra cursiva del mateix color i dimensió, i al costat, molt més petita, hi havia pintada la mateixa lletra, en impremta i minúscula; a més, en el quadre les figures representaven objectes el nom dels quals començava per la lletra dibuixada: per exemple, en la m hi havia una mà i un martell, en la g un gat, etc. Aquestos quadres servien per a fixar a la memòria el so de la lletra… després d’haver fet posar la lletra mil sobre les lletres dibuixades en els cartrons on eren agrupades, les feia tocar repetides vegades en el sentit de l’escriptura cursiva…Mancava la preparació del mecanisme muscular per poder aguantar i manejar l’instrument d’escriptura: i això ho vaig provocar afegint dos temps més al que ja he descrit; 2n; tocar les lletres no ja només amb l’index de la mà dreta, com en el primer temps, sinó amb dos dits, l’índex i el del mig: 3r tocar les lletres amb un pal de fusta aguantant com si fos un llapis d’escriure… hauria esta necessari de preparar formes de lletres excavades de manera que fossin representades per una ranura per on pogués córrer el pal de fusta. Vaig fer un projecte per a aquest treball, però com que era massa car no el vaig poder realitzar…D’aquest mètode en vaig parlar molt en les meves classes a l Escola Normal d’ortofrénica..les paraules que pronunciades públicament fa 25 anys quedaren impreses en mans de més de dos-cents mestres de primaria, sense que cap tragues una idea aprofitable…
Pag 224… descripció de Ferrari de l’acte d’escriure segon el mètode Montessori.
La lectura és més difícil
Pag 225.. en els nens normals.. és molt fàcil d’escriure. No passa el mateix amb la lectura, que comporta un treball llag d’instrucció i deman un creixement intel·lectual superior…
Les mare li demanen que treballe la lectoescriptura
Pag 226 com tothom tenia el prejudici que l´ensenyament de la lectura i de l´escriptura s´havia de començar com més tard millor, si més no s´havia d’evitar abans dels sis anys….moltes mares ens van venir a demanar per favor qu ensenyéssim d’ escriure,als seus fills perquè deien aquí s´espavilen i aprenen fàcilment tantes coses que , si els ensenyéssiu de llegir i escriure n’aprendrien aviat i estalviaríem els grans esforços de l’escola primària… vaig decidir de fer una prova en començar el curs, és a dir pel setembre. Però…pel setembre era millor de reprendre els ensenyaments que havien quedat interromputs i començar la lectura i l’escriptura per octubre…
Pag 228… La història dels nostres inicis fou molt interessant…dues modificacions que havia fet a l’alfabet: l´una consistia a haver posat a baix i al darrera de cada lletra una tira transversal de paper blanc, perquè el nen reconegués l´orientació de la lletra que ell sovint girava per tots cantons: l’altra consistia a haver fet compartiments en una caixa de cartró per poder-hi posar, a cada un, un grup de lletres iguals, quan abans totes estaven juntes, barrejades en un pilot…quan els nenes de les escoles primària s’esforçaven a oblidar els bastonets i els angles que ha hi havien aprés fatigosament, per tal de preparar-se a les corbes de les O o de les altres vocals, dos nens meus de quatre anys escrivien, amb lletra cal·ligràfica, sense taques ni ratlladures, en aquella escriptura que més tard fou qualificada de comparable a la cal·ligrafia i que no s´adquireix fins al tercer curs de l’ escola primària…0
XV EL MECANISME DE L´ESCRIPTURA
Com ensenya a escriure
Pag 231…He distingit dos grups de moviments: el que fa referència a l´ús de l’ instrument per a escriure, i l´altre que és el dibuix de la forma de qualsevol lletra de l´alfabet…Primerament…al fet d’aguantar la ploma o el llapis…amb els tres dits de la mà…hi ha tantes escriptures com persones…La mà del nen desis anys o set anys ja ha superat el període preciós de la sensibilitat motora…
Pag 233…La mà que escriu ha de poder sostenir amb els dits un instrument per escriure i conduir-lo amb mà lleguera a traçar signes determinats…Per aguantar l´instrument per a escriure cal no solament la tasca dels tres dits que els sostenen, sinó també la cooperació de la mà que ha de passar lleugerament per damunt del pla on s´escriu…la primera dificultat no és tant la d’aguantar la ploma amb la mà com la de mantenir la mà lleugera…
Pag 234…Adquirir tot això demana llargs exercicis repetits amb la paciència; i si aquests exercicis s´han de fer juntament amb l’ aprenentatge de l´escriptura, és a dir, si la mà rude i inadaptada per escriure s´ha de polir escrivint, això serà l´obstacle més gran per al progrés de l´escriptura… amb el nostre mètode, els nens petits ja tenen la mà afinada i preparada per a escriure…Quan en els exercicis sensorials es preparaven inconscientment per escriure…A tres anys els nens canvien de lloc els cilindres dels encaixos sòlids, sostenint amb els tres dits el botó per agafar-los…té més o menys les mateixes dimensions que un pal…els dits freguin la superfície del pla llis o raspós…sensibilitat tàctil….possibilitat de moure la mà d’una manera determinada..L´exercici amb els encaixos plans consisteix a tocar exactament els contorns i els costats de les formes geomètriques, amb la guia d’un relleu de fusta que ajuda la mà inexperta a contenir-se dintre dels límits designats…
Pag 235…Primer factor: l’ ús de l´instrument per a escriure: dibuix…per tal que aquest treball sigui més interessant, he procurat que els mateixos nens poguessin dibuixar els contorns de figures que han d’omplir…
Pag 236…Segon factor. Execució dels signes alfabètics…dono al nen un material constituït per cartronets llisos al damunt dels quals s´apliquen lletres de l´alfabet en paper de vidre, que són tocades segons el sentit de l´escriptura..queda fixat el moviment de la mà i del braç…els dos factors mecànics…el dibuix, que capacita la mà per manejar l´instrument pera escriure; i el fet de tocar les lletres de l´alfabet, que serveix per fixar la memòria motora i visual de les lletres…
Pag 237…(fa una descripció del material que utilitza per a que els nens pinten, com que no hi havia fotocopiadores utilitzen peces d’encaixos per dibuixar el contorn i omplir-ho de colorets)
Pag 239…(Fa una descripció de com utilitza el material per a tocar les lletres de l´alfabet)
Quina vocal és la primera?
Pag 241…(tot unit quedaria així)…es comença ensenyant les lletres de l´alfabet: primers les vocals i després les consonants… l´ensenyament es fa segons els tres temps que ja hem il·lustrat: I.-Sensació visual i tàctic-muscular associada al so alfabètic…II.- Percepció: el nen ha de saber comparar i reconèixer les figures quan en sent el so corresponents…III.- Llenguatge: el nen ha de saber pronunciar el so que correspon als signes alfabètics…
No és pràctic seguir una norma en l’aprenentatge de les lletres
No cal ensenyar pas ensenyar totes les vocals abans de passar a les consonants: un cop coneguda una consonant, ja es poden fer de seguida paraules. Això depèn del criteri de l’ educadora…A mi no en sembla pràctic seguir una norma especial en l´ensenyament de les consonants.
Pag 243…Lectura i escriptura fases en embrió.- a més, amb aquest mètode s’ha començat l´ensenyament de la lectura al mateix temps que el de l’escriptura…inicia el seu coneixement amb dos actes que després es separaran i constituiran els dos processos diferents de llegir i escriure…
Pag 244…No ens hem de preocupar per si el nen, en el desenvolupament del procés, aprendrà primer de llegir o d´escriure; o si tindrà més dificultats per a una cosa o a l’altra; l’experiència ja ens ho dirà i nosaltres no hem de tenir cap prejudici, més encara: és molt probable que hi hagi diferències individuals en el progrés prevalent d´un acte o de l´altre…Queda però establert que si el mètode és aplicat en l’edat normal-és a dir abans dels cinc anys- el nen petit escriurà abans de llegir, mentre que el nen massa crescut (de cinc a sis anys) primer llegirà, tot arrossegant amb dificultat els mecanismes inhàbils…
Pag 245…Crear les paraules és força més apassionant, en principio, que llegir-les…Les vocals són retallades en cartró vermell, i les consonants en cartró blau: algunes tenen a la base posterior una tira de cartró blanc transversal que indica la posició de la lletra i el nivell al qual s´han de col·locar les lletres segons la forma (corresponent a la ratlla on s´escriu)…
Pag 246…Era com un descobriment: les paraules que pronunciem estan compostes de sons…Aquesta activitat la poden fer tots els nens de quatre anys (parla de la composició de paraules)…
Possible primera ajuda al nen (pauta montessori)
Pag 247…parla de que una mestra segueix un ordre per a ensenyar les lletres i arriba fins a la pàgina 250 per a concloure que poden escriure totes les paraules…fins en la 253 que parla de decidir si es convenien o no provocar l´escriptura en els nens…parla de que hi ha senyals per a saber si podrà escriure o no…En la pàgina 254 parla de que la primera ajuda que donarà la mestra es ratllar la pissarra per tal que el nen tingui una guia per a mantenir l´ordre i les dimensions en l´escriptura…i en la pàgina 255 parla de que els xiquets poden començar a escriure als tres anys i mig…
Pag 256… Els infants de quatre anys solen trigar un mes i mig a escriure la primera paraula des de l´inici dels exercicis preparatoris: els de cinc anys no tarden tant, un mes; però un dels nostres nen aprengué a escriure amb totes les lletres de l´alfabet en vint dies. Els infants de quatre anys, al cap de dos mesos i mig, ja es escriuen qualsevol cosa que se’ls dicta i poden escriure amb tinta en els seus quaderns…els que fa sis mesos que escriuen, es poden equiparar amb infants de tercer curs de primària…és una de les de conquestes més fàcils i agradables per als infants…Més tard vaig saber que a roma, temps era temps, ter tal de millorar la manera de manejar la ploma d´escriure, exercitaven la mà dels adults fent-los seguir el traçat de lletres de l´alfabet molt grosses, i no pas fent-los escriure tenint un model davant, tal com fem avui en els exercicis de cal·ligrafia…
Pag 257 en efecte: la cal·ligrafia és un ensenyament de més a més necessari per a corregir defectes ja adquirits i fixats: i és un treball pesat i llarg, perquè el nen veu el model i ha de fer el moviment adequat per a reproduir-lo sense que hi hagi una correspondència directa entre la sensació visual i el moviment. L´error fonamental de la cal·ligrafia… es el mateix que el de l´escriptura: començar pels pals…El nostre mètode prepara…per a l´escriptura i també per a la cal·ligrafia en els dos actes principals: la bellesa de la forma (tocar les lletres cal·ligràfiques) i l’impuls del signe (exercicis de pintar les figures)…
XVI LECTURA
Sobre la lectura
Pag 259…distingir…l’escriptura de la lectura…no són contemporanis de cap de les maneres. L’escriptura precedeix la lectura…llegir no és la prova que fa el nen verificant la paraula que ha escrit…llegir és interpretar una idea a traves de signes gràfics… l´escriptura…és un fet en el qual el més important són els mecanismes psicomotors…en la lectura intervé un treball purament intel·lectual…
Pag 261…Es comença..per la nomenclatura: llegir noms d’objectes coneguts i, si és possible, que estiguin presents…No començo per paraules fàcils o difícils, perquè els nens ja saben llegir paraules com un compost de sons….Junt amb els bastonets ha desaparegut també l´avorriment del sil·labari….Joc per a la lectura de paraules…les joguines…cada una té un cartellet..Plego els cartellets i els barrejo dins d’una capsa i els nens…els han de treure…Han d´anar al seu lloc…desplegar-lo…llegir-lo mentalment…anar cap a la taula amb el paperet tancat a la mà…haurà de pronunciar en veu alta el nom d’una joguina i presentar el paperet a la directora per a la verificació…Si el nen pronuncia clarament la paraula indicant l´objecte amb el dit i la directora verifica l´exactitud en el paperet, el nen pren la joguina i en fa el que vol durant una estona indeterminada…
Pag 262…El joc de la lectura anava molt bé…però vaig quedar sorpresa en veure que els nens…refusaven de prendre les joguines…havia descobert que els nens estimen el saber per un instint humà, i no estimen el joc que no té cap sentit, i quedava meravellada pensant en la grandesa de l´esperit humà…
Pag 263…Amb un resultat tan sorprenent, vaig pensar que podíem provar la lectura de lletra d’impremta; i vaig proposar a la mestra que en un paper escrivís la mateixa paraula en els dos tipus de lletra. Però els nen m´havien passat al davant: a l´aula hi havia un calendari amb moltes paraules escrites en lletra d’impremta, i algunes en caràcter gòtica: en els seu afanya de lectura,alguns nens havien mirat el calendari i llegien ja la lletra d’impremta i la lletra gòtica…
Pag 264…quina és la mitjana de temps necessari per a aprendre a llegir… No tots els nens es troben en el mateix nivell en la mateixa edat; i com que no n’hi ha cap que sigui ni tan sols convidat o impulsat a fer allò que no vol fer, passa que alguns nens, no havent manifestat espontàniament el seu desig d´aprendre, van ser deixats en pau i no saben ni d’escriure ni de llegir…si el mètode tradicional, que sufoca l´espontaneïtat dels nens i és com un tirà, no l´obliga al llenguatge abans dels sis anys, molt menys nosaltres…comencem a escriure a quatre anys, i a cinc anys saben de llegir i d´escriure, si més no com els nens que han acabat el primer curs de primària…podrien passar a segon curs com els nens de set anys…
Pag 268…La idea que llegint una sèrie de paraules podem rebre la comunicació de complexos pensaments dels altres, que ens són transmesos així, havia de ser per als meus nens una de les conquestes del futur més lluminoses i una nova font de sorpreses i de joia…el llibre té un llenguatge lògic i no es refereix al mecanisme del llenguatge: i per poder-lo entendre, el nen ha d’haver adquirit el llenguatge lògic. Entre saber llegir les paraules i entendre el sentit d’un llibre, pot haver-hi la mateixa distància que hi ha entre saber pronunciar una paraula i saber fer un discurs…Vaig suspendre la lectura de llibres i vaig esperar. Un dia…s´alçaren plegats quatre infants tot contents i escrivien a la pissarra frases com aquesta: estic molt contenta perquè el jardí ha florit…els infants havien arribat espontàniament a la composició de la mateixa manera com espontàniament havien arribat a la primera paraula…Vaig comprendre que havia arribat el moment de procedir a la lectura de frases: vaig utilitzar el mateix mitjà, l´escrit a la pissarra… “M´estimeu?. Els nens llegien..després cridaven: “Sí, sí”. Jo continuava escrivint “doncs calleu, i estigueu quiets”…feia un silenci solemne…comença una comunicació entre nosaltres a través del l llenguatge escrit..comunicació molt interessant..quan jo començava a escriure, ells frisaven de poder conèixer la meva intenció i d’entendre-la, sense que jo hagués de dir ni una sola paraula…
Pag 269…Havien fet un gran pas: havien passat del mecanisme a l´esperit de la lectura.
Pag 270…Avui aquest joc és el preferit…una capsa que conté paperets plegats on hi ha escrita una llarga frase que descriu una acció…la composició de frases s´ha de fer abans de la lectura lògica, talment com l’escriptura precedeix la lectura de les paraules. I la lectura, de la qual s´ha de treure un sentit ha de ser mental, i no pas en veu alta…la lectura en veu alta implica l´exercici de dos mecanismes del llenguatge -articulat i gràfic- i per tant el treball és més complicat…I que llegir en veu alta és una de les accions intel·lectuals més difícils…els nens que comencen a llegir…han de llegir mentalment…
Abolir 1r de primària i continuar la tasca en primària
Pag 271…la nostra educació infantil inclou tot el primer curs de primària actual i que, per tant, podria quedar abolit…S´hauria de fundar uns escola primària per aquest infants que fos capaç d’acollir-los i de guiar-los en l’ulterior camí de la vida i de la civilització, amb el mateixos principis educatius de respecte a la llibertat i a les manifestacions espontànies de l’infant: són els principis que formaren la personalitat d’ aquests homes petits…